Pública pechacucha memòria de projecte executiu
Pública Pública Pac5 Pechacucha i Memòria
Pública Pac4
Pública PAC3
Pública Debat PAc3
Pública Hola a tothom,
El projecte que he escollit és Ruta del cementiri de Montjuïc de l’estudi Roseta y Oihana. Aquest estudi va ser fundat l’any 2008 per les dissenyadores Roseta Mus Ponts i Oihana Herrera Erneta. L’estudi Roseta y Oihana dissenya projectes d’identitat, difusió, editorial, senyalitzacions i exposicions.
He seleccionat aquest projecte perquè guarda similitud amb la meva proposta de senyalística, aplicada al cementiri de La Doma de La Garriga.
Presentació de l’espai
El cementiri de Montjuïc, projectat per Leandre Albareda, va ser inaugurat l’any 1883 a la muntanya de mateix nom. Tal com indica la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona “la superfície està planificada mitjançant un eix de simetria de nord a sud, i els desnivells de la muntanya es compensen amb camins curts amb àmplies escalinates i trajectes llargs i suaus que afavoreixen els canvis de perspectiva. El cementiri entra dins la tipologia de jardí anglès, amb camins sinuosos, unes belles perspectives i un bon emplaçament de les sepultures. La vegetació hi és abundant i el xiprer n’és l’arbre identitari.”
El cementiri en el context en el què va ser creat va materialitzar l’expressió del modernisme dins l’art funerari i en l’actualitat és un referent del modernisme arquitectònic. Acull escultures, gravats i treballs en pedra i ferro en làpides, panteons i grups arquitectònics. Com a element innovador el cementiri va reservar ja des del seu inici espais per a enterraments no catòlics, com ara protestants o jueus.
Presentació de la proposta de senyalística
La singularitat històrica i artística del cementiri de Montjuïc justifica la necessitat d’una proposta de senyalística associada a possibles itineraris culturals. El projecte Ruta del cementiri de Montjuïc cobreix aquesta necessitat mitjançant tres itineraris: artístic, històric i combinat.
La senyalització del cementiri de Montjuïc pretén transmetre una experiència centrada en la difusió dels seus valors històrics i artístics. Aquest projecte contempla les tres funcions bàsiques de tot projecte de senyalística d’un espai patrimonial: orientació, interpretació i identitat. Tal com indica Chris Calori (2015) la metodologia a utilitzar es basa en comunicar informació formalitzada en un conjunt de grafismes mitjançant un seguit d’objectes ubicats a l’espai. En el cas del projecte Ruta del cementiri de Montjuïc el repte contempla un disseny respectuós amb l’entorn tot i esquivant el possible caràcter lúgubre o sinistre.
Roseta y Oihana han fet servir un disseny modern mitjançant l’ús de una tipografia de pal sec i caixa alta i un codi cromàtic associat als tres itineraris: blau per l’artístic, groc per l’històric i verd pel combinat. Aquests colors contrasten amb el solemne color negre de fons dels diferents suports.
Els suports utilitzats han estat tòtems amb els planells dels itineraris, faristols, i/o plaques amb informació bàsica dels diferents monuments en les tres llengües –català, castellà, anglès-, i banderoles amb fletxes. El fet que un mateix monument pugui formar part de més d’un itinerari queda solucionat mitjançant la numeració respectiva en diferents codis cromàtics.
Tot els suports incorporen el nom del projecte, Ruta del cementiri de Montjuïc, en tipografia blanca sobre fons negre i enquadrat en un rectangle apaïsat, facilitant així la identitat de la proposta. A la vegada es fa servir uns rectangle amb doble filet per emmarcar la informació. En paral·lel el projecte contempla l’edició d’uns opuscles amb plànols i informació bàsica per ajudar al visitant.
Valoració de la proposta
Les decisions gràfiques i objectuals preses per l’estudi Roseta y Oihana han aconseguit l’objectiu d’aquest projecte de senyalística. La combinació d’una gràfica pregnant amb un codi cromàtic fàcilment decodificable facilita al visitant el seu recorregut pels tres diferents itineraris de la ruta. En paral·lel l’aplicació d’aquesta gràfica als diferents suports –tòtems, banderoles, plaques, faristols…- ofereix ubicació i informació bàsica dels diferents monuments.
La constant nominalització del projecte -emmarcat en rectangle apaïsat- en tots els suports i la incorporació d’un subtil element ornamental -quadrat / rectangle amb doble filet- potencia la identitat de la proposta. Aquesta, mantenint el caràcter solemne de l’espai amb l’ajut de tipografia blanca sobre fons negre es presenta com una atractiva descoberta del patrimoni històric i artístic del cementiri als seus visitants.
Com a possible proposta de millora proposaria la incorporació d’uns codis QR per ampliar la informació dels principals monuments.
PAC2 Conceptualització i estratègia
Compartir el disseny
Pública Descobrir la senyalística
Introducció
Espai i característiques
La Doma és un conjunt d’edificis romànico–gòtics del municipi de la Garriga (Vallès Oriental) format per l’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt, que és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, esta a tocar de la carretera C-17 i es fàcilment identificable pels milers de cotxes que cada dia circulen entre Barcelona i Vic.
L’edifici religiós mostra unes sèries de construccions de diverses èpoques que no s’han vist alterades des del 1685, tret de la restauració de 1957-1959, promoguda per l’historiador local Josep Maurí i Serra, que li retornà l’estampa exterior primitiva, suprimint tota una sèrie d’afegits. Primitivament d’una sola nau, romànica, s’hi afegí, sembla que al segle xv, el campanar d’estructura piramidal. A aquesta nau central, amb absis rectangular i coronada de merlets, que li dona un aire de fortalesa, es va incorporar al principis de segle xvi una capella lateral a la banda de nord. Les obres més importants de modificació foren les d’afegir la nau de migjorn i la portalada.
L’església és un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, és la part romànica de l’edifici. La nau lateral dreta data del segle xvi, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre.
En els darrers anys a l’interès historicoartístic de la Doma s’ha afegit el seu reclam com a espai de memòria, en tant que La Garriga va tenir un cert protagonisme durant la Guerra Civil. En el recinte de la Doma s’ha creat un espai de memòria que acull anualment cerimònies vinculades al record del bombardeig de La Garriga.
D’altra banda un altre centre d’interès de la Doma es vincula als sepulcres dels fills il·lustres de la vila: el músic Josep Sancho Marraco, el ciclista Joan Martí Binyoles, el músic Josep Aymeric, l’historiador Josep Maurí…
Descripció del sistema de senyalística
Tot i el caràcter monumental de la Doma la senyalística utilitzada no aconsegueix transmetre la transcendència historicoartística del conjunt.
L’accés a la Doma es fa a través d’un túnel que creua per sota la carretera C-17. Paradoxalment no figura cap indicador i això pot despistar a aquell que no coneix el conjunt. L’espai habilitat per aparcar els cotxes tampoc está senyalitzat.
En arribar a l’entrada principal l’únic rètol que observem és un cartell de l’ajuntament de la Garriga que esquiva l’ús del nom de la Doma. Es limita a facilitar la informació habitual de qualsevol cementiri municipal: horari de visita i telèfons de l’ajuntament i policia local. Aquest mateix rètol es utilitzat en altres entrades laterals.
L’absència d’indicadors d’itinerari és un aspecte distintiu de l’interior del cementiri. El visitant descobreix cadascun dels seus espais mitjançant el seu recorregut individual: panteons i sepulcres dels fills il·lustres de La Garriga, espai memorial vinculat a la Guerra Civil, domeria, església parroquial de Sant Esteve… Tampoc es facilita la informació bàsica de qualsevol cementiri: entrades, sortides, serveis, font d’aigua…
Els dos espais d’aquest conjunt que ofereixen informació al visitant són l’espai memorial i l’església de Sant Esteve. En el cas de l’espai memorial aquesta informació es vehiculitza mitjançant faristols informatius diversos així com inscripcions commemoratives al terra i en un monòlit. L’església és presentada mitjançant un faristol explicatiu a l’exterior que incorpora imatges i plànols del monument.
Reflexió personal
La senyalística de la Doma presenta carències importants. D’una banda les associades a les necessitats de qualsevol cementiri: indicadors d’accés, zona de aparcament, entrades, sortides, serveis… D’altra banda com a monument historicoartístic seria també recomanable ubicar indicadors que facilitin l’itinerari del visitant.
Una altre aspecte a considerar seria la unificació de la senyalística de tot el conjunt memorial, potenciant així la seva identitat.
Eloi Clemente
Etnografia pel disseny
Pública Presentació
Seguint les instruccions de la present activitat el repte proposat consisteix en “posar en pràctica el treball de camp planificat en la PAC anterior”. Això implica, dur a terme una petita recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada tot utilitzant KIT de camp elaborat.
Part d’aquest treball de camp ja l’havia realitzat i en aquest sentit l’objectiu del meu treball consisteix a fer una ampliació més exhaustiva que em permetrà analitzar i definir determinats aspectes de la comunitat triada des d’un punt de vista antropològic i etnogràfic.
La comunitat triada
La comunitat triada va ser la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. Tal com ja vaig indicar en l’activitat anterior la meva experiència durant els quatre anys en aquesta colla i el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers aquesta comunitat.
El Kit de camp, elaboració i aplicació
El KIT de camp elaborat, seguint les instruccions de la proposta anterior, va estar compost pel conjunt d’eines que em varen permetre aproximar-me, observar, escoltar i comprendre la comunitat triada.
En aquest sentit i mediatitzat per l’afectació de la pandèmia el meu KIT de camp va contemplar d’una banda la recerca presencial mitjançant observació participativa i empàtica “en diferit”. Aquesta va consistir així en una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 mitjançant una recopilació ordenada de les meves experiències en aquesta comunitat.
Aquesta recopilació va contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitat i organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…
També va ser essencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa, així com
la valoració de la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.
Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es varen basar així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjançant fotografies i gravacions en vídeo.
D’altra banda el meu KIT de camp -davant la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres- també va contemplar la recerca virtual.
Aquesta recerca va contemplar d’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants i d’una altra la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
En contactar amb alguns membres de la colla vaig ser informat de la suspensió temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat- Telegram i Facebook evidencien encara la inactivitat social del grup.
Ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques
En aquesta activitat l’ampliació de la meva recerca etnogràfica ha consistit en la realització d’ entrevistes semiestructurades a deu membres actuals de la colla.
En aquest sentit i seguint les instruccions facilitades en el document pdf Metodologia: entrevista, les entrevistes etnogràfiques realitzades han intentat fer servir un toc “amistós”.
Després de l’explicació inicial de l’objectiu de l’entrevista s’han formulat unes preguntes descriptives, estructurals i de contrast, les respostes de les quals han estat anotades de forma ordenada. Les preguntes formulades han estat clares i curtes i de resposta oberta:
– Quan vas inscriure’t a la colla castellera?
– Què et va motivar a inscriure’t a la colla?
– Què és allò que t’agrada més de participar en la colla?
– Quines millores -si es que es requereixen- introduiries en la colla?
– Quina creus que serà la teva relació amb el món casteller quan acabis
els estudis i deixis la colla?
De forma paral·lela s’han introduït dues preguntes vinculades a un possible gir de la colla vers una política compromesa amb la inclusivitat:
– Com creus que una persona amb minusvàlua física o psíquica pot participar en el mon casteller?
– Com creus que la colla Els Bergants de Terrassa pot col·laborar en la inclusivitat d’aquestes persones?
Donades les circumstàncies associades al COVID, aquestes entrevistes han estat realitzades online mitjançant videotrucades.
Les respostes de les entrevistes així com les observacions i impressions han estat anotades al meu quadern de camp.
Tal com se’ns ha indicat en la proposta de l’activitat l’objectiu d’aquestes entrevistes ha consistit a investigar “quines són les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais del seu entorn, per poder explorar les seves necessitats de cara a poder- los proposar un disseny tenint en compte les seves visions, problemàtiques, necessitats, desitjos o expectatives”.
Anàlisi dels resultats mitjançant ús de preguntes guia
Seguint les instruccions de la proposta l’anàlisi del resultats obtinguts a partir del meu treball de camp requereix de la formulació d’unes preguntes guia:
Com vas establir contacte amb la comunitat? Quines eines has utilitzat per a obtenir registres i informació? Quins han estat les dificultats? Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació i presència a la comunitat? Sents que la teva presència ha pertorbat la comunitat? Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? Si és així, com? Quines han estat les coses que t’han cridat l’atenció? Com conviu la comunitat amb l’entorn material que l’envolta? Hi ha algun objecte o espai que destaqui en la comunitat? Quines són les pràctiques associades a aquest objecte o espai? Quines dimensions culturals o funcions simbòliques has descobert? Has detectat conflictes o problemàtiques concretes?
A continuació intento embastar les respostes a aquestes preguntes per tal d’analitzar els resultats del treball de camp.
Tal com ja ha estat reiteradament comentat el primer contacte amb la comunitat Colla castellera universitària Els Bergants de Terrassa va coincidir durant els meus anys d’estudi a l’ESCAC (2015-2019). Aquesta activitat m’ha permès recuperar el contacte amb alguns dels seus membres, encara que hagi estat de forma virtual.
Les eines que he utilitzat per a obtenir registres i informació també han estat referenciades línies abans – observació participativa i empàtica “en diferit”, el contacte online amb membres actuals de la colla castellera, ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques…-
Les dificultats per obtenir la informació s’han vinculat a les circumstàncies sociosanitàries associades a la pandèmia, que m’han forçat a realitzar la meva recerca de forma virtual. El coneixement previ dels membres de la comunitat i el caràcter de les preguntes formulades no han provocat dilemes ètics en la meva aproximació a aquesta.
En aquest sentit la meva presència –tot i el seu caràcter virtual- no ha pertorbat la comunitat. La comunitat per sí mateixa no m’ha afectat personalment. El que tal vegada m’ha afectat és el comprovar que la seva activitat ha estat gairebé totalment suprimida a causa de la pandèmia.
El meu grau d’empatia amb els membres de la comunitat em dificulta distingir conflictes o problemàtiques concretes. L’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla evidencia la dimensió social de la mateixa.
Les dues preguntes associades a la possible política d’inclusivitat en el món casteller han ofert respostes diverses que en la mesura que s’han formulat de forma hipotètica ofereixen una actitud integradora per part dels membres de la comunitat.
Conclusions
El present treball ha reiterat aspectes referenciats en l’activitat anterior. L’ampliació del treball de camp mitjançant entrevistes etnogràfiques semiestructurades i amb respostes obertes ha facilitat l’obtenció d’uns resultats que després han pogut ser sistematitzats mitjançant la utilització d’unes preguntes guia. El fet que el bon funcionament de la comunitat Colla Castellera dels Bergants de Terrassa i l’absència de conflictes o problemàtiques concretes m’ha animat a ampliar la meva recerca sobre la possible aplicació d’uns paràmetres d’inclusivitat a aquesta comunitat.
Bibliografia / webgrafia
Article d’El País ¿Me entrevistas o me quieres? Veureu que s’exposen fórmules i estratègies emprades per periodistes reconeguts per enfrontar-se a una entrevista.
Pdf on us he recollit les principals tipologies d’entrevistes, característiques, fases i alguns consells.
Article de l’antropòleg valencià Ricardo Sanmartín sobre l’entrevista en el treball de camp.
Video de l’antropòleg i professor de la UNED Ángel Díaz de Rada sobre la incidència de l’ètica de l’antropòleg en el treball de camp. Un aspecte molt rellevant en aquest punt de la PAC3.
Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/
Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergants_del_Campus_de_Terrassa
Els Bergants fan el primer castell exclusivament femení de la història de la colla terrassenca, consultat el 16.04.2021
Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.04.2021 de
Castellers de la il·lusió, consultat el 08.05.2021 de
http://castellersillusio.simplesite.com/
Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 08.05.2021 de
Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma
Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D., El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 10.05.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/
Colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa
Pública Definir la comunitat
La comunitat triada ha estat la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. La meva experiència durant els quatre anys en aquesta colla i el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers la comunitat requerits en aquesta activitat.
1.Presentació
Els Bergants del Campus de Terrassa és una colla castellera universitària del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va ser fundada el 2013 i els seus millors castells són el pilar de 6 amb folre, el 3 de 7, el 4 de 7 amb l’agulla, el 4 de 7 el 7 de 6 i el 2 de 6. Vesteixen amb camisa de color verd llima. 
Principalment, els seus membres són estudiants dels diferents centres que formen el campus universitari de Terrassa: l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) i l’Escola Universitària d’Infermeria de Terrassa (EUIT). Assagen a la plaça del Campus de Terrassa i al local dels Minyons de Terrassa. El 19 d’octubre del 2015, i el novembre del 2016 van ser admesos com a colla de ple dret.
2. El món casteller, un exemple de treball en grup i col·laboratiu
Els castells es construeixen des de fa més de dos-cents anys al Camp de Tarragona i al Penedès i a partir dels anys 80 es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
El fet que en els darrers anys hagin sorgit diferents colles castelleres en l’àmbit universitari reforça la preservació d’una tradició que des del 16 de novembre de 2010 ha estat considerada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Els diferents rols i posicions de cadascú dels membres per l’aixecada del castell converteixen aquesta activitat en un singular exemple del treball en grup i col·laboratiu.
3. Alguns exemples d’inclusivitat en el món casteller
La diversitat funcional i la inclusivitat forma part explícita de la identitat d’algunes colles castelleres. Tot i que aquests no és el cas de la colla Els Bergants tothom que pot aportar quelcom tant a la cohesió grupal com a la construcció dels castells és benvingut en aquesta colla. Les circumstàncies físiques d’alguns dels membres –associades en alguns contextos a certes limitacions- poden esdevenir potencial vàlua en la nostra fita compartida.
Altres colles castelleres, com la colla Castellers de la Il·lusió de Valls o el Projecte Tots Fem Castells de la Colla Mikako de Badalona, sí que fan servir la inclusivitat com a model a seguir i compartir.
El·laboració del Kit de Camp
1.Presentació
Tal com indica l’enunciat de l’activitat “en etnografia, denominem “camp” el sector de la realitat que fitem per a la recerca empírica: on anirem, la comunitat amb la qual ens relacionarem.”
En aquest sentit el camp al què aplicarem la nostra recerca empírica ja ha estat presentat: la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa. Aquesta serà analitzada en el context de la comunitat castellera tot i contemplant el seu potencial d’integració social i inclusivitat.
El KIT de camp a el·laborar, seguint les instruccions de la proposta, “estarà compost pel conjunt d’eines que ens permetran aproximar-nos, observar, escoltar i comprendre a la comunitat triada.”
Les singulars circumstàncies en el moment de realitzar aquesta recerca –estat de pandèmia que impossibilita l’organització d’activitats col·lectives- em força a adaptar els meus instruments de recerca.
L’etnografia virtual esdevé en aquest sentit imprescindible i será una bona forma de completar una recerca presencial “en temps diferit” a partir de la meva experiència com a membre de la colla durant quatre anys.
2. Recerca presencial: observació participativa i empàtica
La recerca empírica presencial forma part aixíi del meu KIT de camp. Una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 és sense dubte una eina a fer servir. La recopilació ordenada de les meves experències en aquesta comunitat em pot facilitar un retrat fiable del seu sistema de funcionament i de les necesitats dels seus membres.
Aquesta recopilació hauria de contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitat i organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…
També es esencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa.
Així mateix és important valorar la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.
Finalment aquesta recerca presencial també requereix una descripció del local d’assaig, tot i contemplant que aquest en estar cedit per la colla dels Minyons de Terrassa, no sempre estaba disponible.
Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es basen així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjanaçant fotografies i gravacions en vídeo.
3. Recerca online
La impossibilitat d’organitzar activitats col·lectives durant la pandèmia ha implicat la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres. La recerca online esdevé així un element indispensable de recerca.
Aquesta recerca contempla d’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants i d’una altre la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
Contacte online amb membres actuals de la colla castellera Bergants
En contactar amb alguns membres de la colla he estat informat de la suspenció temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat- Telegram i Facebook evidencien la inactivitat social del grup.
Navegació per internet. Recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva
La bona salut social i logística de la colla castellera Els Bergants, m’ha animat a considerar la seva capacitat d’assumir nous reptes que puguin atorgar a l’entitat un compromís social i inclusiu. El caràcter empàtic i entusiasta dels seus membres augura una certa complicitat amb aquest objectiu.
A tal efecte el nostre KIT de camp incorpora una navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
Dues han estat les entitats seleccionades que de forma pública manifesten aquesta vocació.
D’una banda la colla Castellers de la Il·lusió, es sense dubte el referent principal. Nascuda a Valls incorpora membres amb diversitat funcional tant psíquica com física.
D’una altre la Colla Mikako de Badalona va ser premiada l’any 2010 per la revista Castells, pel seu projecte Tots Fem Castells. Basat en la integració de les persones sordes als castells, el projecte contemplava la el·laboració d’una nomenclatura castellera per a el llenguatge de signes, facilitant així la incorporació de persones amb disminució auditiva a la seva colla.
Bibliografia / webgrafia
Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.03.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/
Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.03.2021 de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergants_del_Campus_de_Terrassa
Els Bergants fan el primer castell exclusivament femení de la història de la colla terrassenca, consultat el 16.03.2021
https://www.social.cat/reportatge/6140/viure-la-colla-des-de-la-inclusio-el-secret-dels-castellers-de-la-illusio
Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.03.2021 de http://castellersdebadalona.cat/els-castellers-de-badalona-guanyen-la-beca-castells-amb-un-projecte-per-integrar-persones-sordes-en-el-mon-casteller/
Castellers de la il·lusió, consultat el 18.03.2021 de
http://castellersillusio.simplesite.com/
Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 18.03.2021 de
Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma
Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D., El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 13.03.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/
La meva bola del món inflable
Pública 
La meva passió pel viatge ha fet que des de sempre hagi tingut una afició als mapes, als atles i als globus terraqüis. Aquests objectes han estat curosament custodiats a casa dels meus pares. Des de ja fa uns anys el meu lloc de residència ha anat variant de forma sincopada per motius laborals i d’estudis i en totes aquestes anades i tornades aquesta bola del món inflable m’ha acompanyat i s’ha convertir en l’aliat perfecte del Google maps.
En aquest moment en que a causa de la pandèmia COVID19 les restriccions de mobilitat ens impedeixen viatjar aquesta bola del món se m’ha fet absolutament imprescindible.
Característiques formals i funcionals
La bola del món, coneguda en l’àmbit acadèmic com a globus terraqüii és un 
model tridimensional a escala del planeta Terra . A diferència dels mapes és una representació geogràfica que no pateix distorsió i en aquest sentit facilita una informació fiable sobre dimensions i distàncies.
És habitual que els globus terraqüis es presentin sobre un suport amb un eix central que simula l’angle d’inclinació de la Terra en relació al seus moviments de rotació i trasllació.
El fet que els globus terraqüis incorporin els meridians i paral·lels permet ubicar qualsevol punt del planeta a partir de les seves coordenades.
Necesssitat universal, pràctiques socials
Tal com indica Josep Maria Rabella (UB, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013) “tenint en compte que la cultura clàssica grega havia ja assumit plenament l’esfericitat de la Terra, resulta altament probable l’existència de molts globus antics”, com per exemple el globus de Crates de Mal·los (-150 aC). Aquesta necessitat universal de cartografiar tridimensionalment el planeta transcorreix paral·lela als diferents descobriments dels seus territoris.
D’aquesta forma el globus terraqüi considerat més antic (1492) conservat al museu de Nuremberg encara no contempla la representació d’Amèrica, descoberta pocs anys després.
Durant el Renaixement, els globus, associats a la descoberta i conquesta de nous territoris van ser objectes de gran prestigi i autoritat destinats a científics, mandataris i nobles.
En l’actualitat els globus terraqüis –tot i el protagonisme d’aplicacions com Google maps en la descoberta del planeta- continúen sent popular i són fabricats industrialment en grans sèries amb materials plàstics, fins i tot inflables –com és el cas de la meva bola del món- , amb finalitats escolars, didàctiques o decoratives.
Dimensions culturals i funcions simbòliques
La capacitat d’identificar l’objecte globus terraqüi amb allò que representa -el planeta Terra- li atorga una dimensió cultural que molt sovint incorpora funcions simbòliques.
La conquesta del coneixement queda palesa en els globus terraqüis construïts per cartògrafs musulmans durant l’edat d’or de l’islam -segle IX, califa abbasí Al-Dt.’mun- o segles després, l’any 1507 quan Martin Waldseemüller va incorporar per primer cop el continent americà.
En segles posteriors els globus es van construir com objectes destinats a l’aristocràcia i al clergat, o en miniatura com a objectes de viatge. Generalment anaven acompanyats de globus celestes, representant les constel·lacions, i ja en el segle XVIII i XIX, amb planetaris i esferes armil·lars amb fins didàctics simulant el moviment dels planetes al voltant del sol.
Aquesta conquesta del coneixement anava molt sovint lligada al poder i l’autoritat. El cartògraf venecià Vincenzo Coronelli (1650 – 1718) va construir una parella d’enormes globus de quatre metres de diàmetre, terrestre i celeste per Lluís XIV, el rei Sol, i el seu èxit va ser tal que va rebre una pluja de peticions addicionals de globus.
La càrrega simbólica del poder i autoritat es vincula a la seva vegada a la conquesta física dels territoris representats tant en els mapes com en els globus terraqüis. D’aquesta forma els globus terraqüis podien representar simbòlicament l’opulència dels Imperis on mai es posava el sol –l’Imperi espanyol , segles XVI i XVII o l’Imperi Britànic –segles XIX i XX-.
Charles Chaplin va ser capaç d’optimitzar aquesta càrrega simbólica del globus terraqüis –en versió inflable com la meva bola del món- a la seva obra mestra El Gran Dictador (1940).
Disseny i antropologia, cultura
L’associació del globus terraqui amb el conceptes Terra, ésser humà i Humanitat ha fet que aquest objecte i la seva representació gràfica s’hagin fet servir per simbolitzar la sostenibilitat del planeta i la millora social dels seus habitants.
En aquest sentit entitats institucionals com l’ONU i Unicef l’han fet servir des del seu naixement. Altres entiats no governamentals com Greenpeace o el moviment Fridays for future també l’han incorporat a les seves campanyes gràfiques.
Bibliografia / Webgrafia
Harris, M. (2013) ¿Por qué nada funciona?: antropología de la vida cotidiana. Barcelona, Alianza Editorial
Díaz de Rada, A. (2010) Cultura, antropología y otras tonterías. Madrid, Trott
Ruiz ,L., id.real, La antropologia del diseño y e melocotón jugoso, recuperat el 21.02.2021 de https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c
Rabella, J.M. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Globus terraqüi, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Globus-terraquei
Globe Museum, All about the Globe, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.onb.ac.at/en/museums/globe-museum
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.