Compartir el disseny

Pública

Descobrir la senyalística

Introducció

Espai i característiques

La Doma és un conjunt d’edificis romànicogòtics del municipi de la Garriga (Vallès Oriental) format per l’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt, que és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, esta a tocar de la carretera C-17 i es fàcilment identificable pels milers de cotxes que cada dia circulen entre Barcelona i Vic.

L’edifici religiós mostra unes sèries de construccions de diverses èpoques que no s’han vist alterades des del 1685, tret de la restauració de 1957-1959, promoguda per l’historiador local Josep Maurí i Serra, que li retornà l’estampa exterior primitiva, suprimint tota una sèrie d’afegits. Primitivament d’una sola nau, romànica, s’hi afegí, sembla que al segle xv, el campanar d’estructura piramidal. A aquesta nau central, amb absis rectangular i coronada de merlets, que li dona un aire de fortalesa, es va incorporar al principis de segle xvi una capella lateral a la banda de nord. Les obres més importants de modificació foren les d’afegir la nau de migjorn i la portalada.

L’església és un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, és la part romànica de l’edifici. La nau lateral dreta data del segle xvi, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre.

En els darrers anys a l’interès historicoartístic de la Doma s’ha afegit el seu reclam com a espai de memòria, en tant que La Garriga va tenir un cert protagonisme durant la Guerra Civil. En el recinte de la Doma s’ha creat un espai de memòria que acull anualment cerimònies vinculades al record del bombardeig de La Garriga.

D’altra banda un altre centre d’interès de la Doma es vincula als sepulcres dels fills il·lustres de la vila: el músic Josep Sancho Marraco, el ciclista Joan Martí Binyoles, el músic Josep Aymeric, l’historiador Josep Maurí…

Descripció del sistema de senyalística


Tot i el caràcter monumental de la Doma la senyalística utilitzada no aconsegueix transmetre la transcendència historicoartística del conjunt.

L’accés a la Doma es fa a través d’un túnel que creua per sota la carretera C-17. Paradoxalment no figura cap indicador i això pot despistar a aquell que no coneix el conjunt. L’espai habilitat per aparcar els cotxes tampoc está senyalitzat.

En arribar a l’entrada principal l’únic rètol que observem és un cartell de l’ajuntament de la Garriga que esquiva l’ús del nom de la Doma. Es limita a facilitar la informació habitual de qualsevol cementiri municipal: horari de visita i telèfons de l’ajuntament i policia local. Aquest mateix rètol es utilitzat en altres entrades laterals.

L’absència d’indicadors d’itinerari és un aspecte distintiu de l’interior del cementiri. El visitant descobreix cadascun dels seus espais mitjançant el seu recorregut individual: panteons i sepulcres dels fills il·lustres de La Garriga, espai memorial vinculat a la Guerra Civil, domeria, església parroquial de Sant Esteve… Tampoc es facilita la informació bàsica de qualsevol cementiri: entrades, sortides, serveis, font d’aigua…

Els dos espais d’aquest conjunt que ofereixen informació al visitant són l’espai memorial i l’església de Sant Esteve. En el cas de l’espai memorial aquesta informació es vehiculitza mitjançant faristols informatius diversos així com inscripcions commemoratives al terra i en un monòlit. L’església és presentada mitjançant un faristol explicatiu a l’exterior que incorpora imatges i plànols del monument.

 

     

Reflexió personal

La senyalística de la Doma presenta carències importants. D’una banda les associades a les necessitats de qualsevol cementiri: indicadors d’accés, zona de aparcament, entrades, sortides, serveis… D’altra banda com a monument historicoartístic seria també recomanable ubicar indicadors que facilitin l’itinerari del visitant.

Una altre aspecte a considerar seria la unificació de la senyalística de tot el conjunt memorial, potenciant així la seva identitat.

Eloi Clemente

 

Deja una respuesta