La meva passió pel viatge ha fet que des de sempre hagi tingut una afició als mapes, als atles i als globus terraqüis. Aquests objectes han estat curosament custodiats a casa dels meus pares. Des de ja fa uns anys el meu lloc de residència ha anat variant de forma sincopada per motius laborals i d’estudis i en totes aquestes anades i tornades aquesta bola del món inflable m’ha acompanyat i s’ha convertir en l’aliat perfecte del Google maps.

En aquest moment en que a causa de la pandèmia COVID19 les restriccions de mobilitat ens impedeixen viatjar aquesta bola del món se m’ha fet absolutament imprescindible.

Característiques formals i funcionals

La bola del món, coneguda en l’àmbit acadèmic com a globus terraqüii és un model tridimensional a escala del planeta Terra . A diferència dels mapes és una representació geogràfica que no pateix distorsió i en aquest sentit facilita una informació fiable sobre dimensions i distàncies.

És habitual que els globus terraqüis es presentin sobre un suport amb un eix central que simula l’angle d’inclinació de la Terra en relació al seus moviments de rotació i trasllació.

El fet que els globus terraqüis incorporin els meridians i paral·lels permet ubicar qualsevol punt del planeta a partir de les seves coordenades.

Necesssitat universal, pràctiques socials

Tal com indica Josep Maria Rabella (UB, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013) “tenint en compte que la cultura clàssica grega havia ja assumit plenament l’esfericitat de la Terra, resulta altament probable l’existència de molts globus antics”, com per exemple el globus de Crates de Mal·los (-150 aC). Aquesta necessitat universal de cartografiar tridimensionalment el planeta transcorreix paral·lela als diferents descobriments dels seus territoris.

D’aquesta forma el globus terraqüi considerat més antic (1492) conservat al museu de Nuremberg encara no contempla la representació d’Amèrica, descoberta pocs anys després.

Durant el Renaixement, els globus, associats a la descoberta i conquesta de nous territoris van ser objectes de gran prestigi i autoritat destinats a científics, mandataris i nobles.

En l’actualitat els globus terraqüis –tot i el protagonisme d’aplicacions com Google maps en la descoberta del planeta- continúen sent popular i són fabricats industrialment en grans sèries amb materials plàstics, fins i tot inflables –com és el cas de la meva bola del món- , amb finalitats escolars, didàctiques o decoratives.

Dimensions culturals i funcions simbòliques

La capacitat d’identificar l’objecte globus terraqüi amb allò que representa -el planeta Terra- li atorga una dimensió cultural que molt sovint incorpora funcions simbòliques.

La conquesta del coneixement queda palesa en els globus terraqüis construïts per cartògrafs musulmans durant l’edat d’or de l’islam -segle IX, califa abbasí Al-Dt.’mun- o segles després, l’any 1507 quan Martin Waldseemüller va incorporar per primer cop el continent americà.

En segles posteriors els globus es van construir com objectes destinats a l’aristocràcia i al clergat, o en miniatura com a objectes de viatge. Generalment anaven acompanyats de globus celestes, representant les constel·lacions, i ja en el segle XVIII i XIX, amb planetaris i esferes armil·lars amb fins didàctics simulant el moviment dels planetes al voltant del sol.

Aquesta conquesta del coneixement anava molt sovint lligada al poder i l’autoritat. El cartògraf venecià Vincenzo Coronelli (1650 – 1718) va construir una parella d’enormes globus de quatre metres de diàmetre, terrestre i celeste per Lluís XIV, el rei Sol, i el seu èxit va ser tal que va rebre una pluja de peticions addicionals de globus.

La càrrega simbólica del poder i autoritat es vincula a la seva vegada a la conquesta física dels territoris representats tant en els mapes com en els globus terraqüis. D’aquesta forma els globus terraqüis podien representar simbòlicament l’opulència dels Imperis on mai es posava el sol –l’Imperi espanyol , segles XVI i XVII o l’Imperi Britànic –segles XIX i XX-.

Charles Chaplin va ser capaç d’optimitzar aquesta càrrega simbólica del globus terraqüis –en versió inflable com la meva bola del món- a la seva obra mestra El Gran Dictador (1940).

 

Disseny i antropologia, cultura

L’associació del globus terraqui amb el conceptes Terra, ésser humà i Humanitat ha fet que aquest objecte i la seva representació gràfica s’hagin fet servir per simbolitzar la sostenibilitat del planeta i la millora social dels seus habitants.

En aquest sentit entitats institucionals com l’ONU i Unicef l’han fet servir des del seu naixement. Altres entiats no governamentals com Greenpeace o el moviment Fridays for future també l’han incorporat a les seves campanyes gràfiques.

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia / Webgrafia

Harris, M. (2013) ¿Por qué nada funciona?: antropología de la vida cotidiana. Barcelona, Alianza Editorial

Díaz de Rada, A. (2010) Cultura, antropología y otras tonterías. Madrid, Trott

Ruiz ,L., id.real, La antropologia del diseño y e melocotón jugoso, recuperat el 21.02.2021 de https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Rabella, J.M. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Globus terraqüi, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Globus-terraquei

Globe Museum, All about the Globe, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.onb.ac.at/en/museums/globe-museum