Etnografia pel disseny

Presentació

Seguint les instruccions de la present activitat el repte proposat consisteix en “posar en pràctica el treball de camp planificat en la PAC anterior”. Això implica, dur a terme una petita recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada tot utilitzant KIT de camp elaborat.

Part d’aquest treball de camp ja l’havia realitzat i en aquest sentit l’objectiu del meu treball consisteix a fer una ampliació més exhaustiva que em permetrà analitzar i definir determinats aspectes de la comunitat triada des d’un punt de vista antropològic i etnogràfic.

La comunitat triada

La comunitat triada va ser la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. Tal com ja vaig indicar en l’activitat anterior la meva experiència durant els quatre anys en aquesta colla i el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers aquesta comunitat.

El Kit de camp, elaboració i aplicació

El KIT de camp elaborat, seguint les instruccions de la proposta anterior, va estar compost pel conjunt d’eines que em varen permetre aproximar-me, observar, escoltar i comprendre la comunitat triada.

En aquest sentit i mediatitzat per l’afectació de la pandèmia el meu KIT de camp va contemplar d’una banda la recerca presencial mitjançant observació participativa i empàtica “en diferit”. Aquesta va consistir així en una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 mitjançant una recopilació ordenada de les meves experiències en aquesta comunitat.

Aquesta recopilació va contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitat i organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…

També va ser essencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa, així com

la valoració de la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.

Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es varen basar així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjançant fotografies i gravacions en vídeo.

D’altra banda el meu KIT de camp -davant la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres- també va contemplar la recerca virtual.

Aquesta recerca va contemplar d’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants i d’una altra la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.

En contactar amb alguns membres de la colla vaig ser informat de la suspensió temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat- Telegram i Facebook evidencien encara la inactivitat social del grup.

Ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques

 En aquesta activitat l’ampliació de la meva recerca etnogràfica ha consistit en la realització d’ entrevistes semiestructurades a deu membres actuals de la colla.

En aquest sentit i seguint les instruccions facilitades en el document pdf Metodologia: entrevista, les entrevistes etnogràfiques realitzades han intentat fer servir un toc “amistós”.

Després de l’explicació inicial de l’objectiu de l’entrevista s’han formulat unes preguntes descriptives, estructurals i de contrast, les respostes de les quals han estat anotades de forma ordenada. Les preguntes formulades han estat clares i curtes i de resposta oberta:

– Quan vas inscriure’t a la colla castellera?

– Què et va motivar a inscriure’t a la colla?

– Què és allò que t’agrada més de participar en la colla?

– Quines millores -si es que es requereixen- introduiries en la colla?

– Quina creus que serà la teva relació amb el món casteller quan acabis

els estudis i deixis la colla?

De forma paral·lela s’han introduït dues preguntes vinculades a un possible gir de la colla vers una política compromesa amb la inclusivitat:

– Com creus que una persona amb minusvàlua física o psíquica pot participar en el mon casteller?

– Com creus que la colla Els Bergants de Terrassa pot col·laborar en la inclusivitat d’aquestes persones?

Donades les circumstàncies associades al COVID, aquestes entrevistes han estat realitzades online mitjançant videotrucades.

Les respostes de les entrevistes així com les observacions i impressions han estat anotades al meu quadern de camp.

Tal com se’ns ha indicat en la proposta de l’activitat l’objectiu d’aquestes entrevistes ha consistit a investigar “quines són les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais del seu entorn, per poder explorar les seves necessitats de cara a poder- los proposar un disseny tenint en compte les seves visions, problemàtiques, necessitats, desitjos o expectatives”.

  

Anàlisi dels resultats mitjançant ús de preguntes guia

Seguint les instruccions de la proposta l’anàlisi del resultats obtinguts a partir del meu treball de camp requereix de la formulació d’unes preguntes guia:

Com vas establir contacte amb la comunitat? Quines eines has utilitzat per a obtenir registres i informació? Quins han estat les dificultats? Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació
i presència a la comunitat? Sents que la teva presència ha pertorbat la comunitat? Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? Si és així, com?
Quines han estat les coses que t’han cridat l’atenció? Com conviu la comunitat amb l’entorn material que l’envolta? Hi ha algun objecte o espai que destaqui en la comunitat? Quines són les pràctiques associades a aquest objecte o espai? Quines dimensions culturals o funcions simbòliques has descobert? Has detectat conflictes o problemàtiques concretes?

A continuació intento embastar les respostes a aquestes preguntes per tal d’analitzar els resultats del treball de camp.

Tal com ja ha estat reiteradament comentat el primer contacte amb la comunitat Colla castellera universitària Els Bergants de Terrassa va coincidir durant els meus anys d’estudi a l’ESCAC (2015-2019). Aquesta activitat m’ha permès recuperar el contacte amb alguns dels seus membres, encara que hagi estat de forma virtual.

Les eines que he utilitzat per a obtenir registres i informació també han estat referenciades línies abans – observació participativa i empàtica “en diferit”, el contacte online amb membres actuals de la colla castellera, ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques…-

Les dificultats per obtenir la informació s’han vinculat a les circumstàncies sociosanitàries associades a la pandèmia, que m’han forçat a realitzar la meva recerca de forma virtual. El coneixement previ dels membres de la comunitat i el caràcter de les preguntes formulades no han provocat dilemes ètics en la meva aproximació a aquesta.

En aquest sentit la meva presència –tot i el seu caràcter virtual- no ha pertorbat la comunitat. La comunitat per sí mateixa no m’ha afectat personalment. El que tal vegada m’ha afectat és el comprovar que la seva activitat ha estat gairebé totalment suprimida a causa de la pandèmia.

El meu grau d’empatia amb els membres de la comunitat em dificulta distingir conflictes o problemàtiques concretes. L’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla evidencia la dimensió social de la mateixa.

Les dues preguntes associades a la possible política d’inclusivitat en el món casteller han ofert respostes diverses que en la mesura que s’han formulat de forma hipotètica ofereixen una actitud integradora per part dels membres de la comunitat.

Conclusions

El present treball ha reiterat aspectes referenciats en l’activitat anterior. L’ampliació del treball de camp mitjançant entrevistes etnogràfiques semiestructurades i amb respostes obertes ha facilitat l’obtenció d’uns resultats que després han pogut ser sistematitzats mitjançant la utilització d’unes preguntes guia. El fet que el bon funcionament de la comunitat Colla Castellera dels Bergants de Terrassa i l’absència de conflictes o problemàtiques concretes m’ha animat a ampliar la meva recerca sobre la possible aplicació d’uns paràmetres d’inclusivitat a aquesta comunitat.

Bibliografia / webgrafia

Article d’El País ¿Me entrevistas o me quieres? Veureu que s’exposen fórmules i estratègies emprades per periodistes reconeguts per enfrontar-se a una entrevista.

Pdf on us he recollit les principals tipologies d’entrevistes, característiques, fases i alguns consells.

Article de l’antropòleg valencià Ricardo Sanmartín sobre l’entrevista en el treball de camp.

Video de l’antropòleg i professor de la UNED Ángel Díaz de Rada sobre la incidència de l’ètica de l’antropòleg en el treball de camp. Un aspecte molt rellevant en aquest punt de la PAC3.

Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/

Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergants_del_Campus_de_Terrassa

Els Bergants fan el primer castell exclusivament femení de la història de la colla terrassenca, consultat el 16.04.2021

https://www.social.cat/reportatge/6140/viure-la-colla-des-de-la-inclusio-el-secret-dels-castellers-de-la-illusio

Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.04.2021 de

http://castellersdebadalona.cat/els-castellers-de-badalona-guanyen-la-beca-castells-amb-un-projecte-per-integrar-persones-sordes-en-el-mon-casteller/

Castellers de la il·lusió, consultat el 08.05.2021 de

http://castellersillusio.simplesite.com/

Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 08.05.2021 de

https://diarideladiscapacitat.cat/castellers-illusio-primera-colla-castellera-inclusiva-persones-diferents-capacitats/

Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma

Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D., El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 10.05.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

 

 

 

 

 

 

 

La meva bola del món inflable

La meva passió pel viatge ha fet que des de sempre hagi tingut una afició als mapes, als atles i als globus terraqüis. Aquests objectes han estat curosament custodiats a casa dels meus pares. Des de ja fa uns anys el meu lloc de residència ha anat variant de forma sincopada per motius laborals i d’estudis i en totes aquestes anades i tornades aquesta bola del món inflable m’ha acompanyat i s’ha convertir en l’aliat perfecte del Google maps.

En aquest moment en que a causa de la pandèmia COVID19 les restriccions de mobilitat ens impedeixen viatjar aquesta bola del món se m’ha fet absolutament imprescindible.

Característiques formals i funcionals

La bola del món, coneguda en l’àmbit acadèmic com a globus terraqüii és un model tridimensional a escala del planeta Terra . A diferència dels mapes és una representació geogràfica que no pateix distorsió i en aquest sentit facilita una informació fiable sobre dimensions i distàncies.

És habitual que els globus terraqüis es presentin sobre un suport amb un eix central que simula l’angle d’inclinació de la Terra en relació al seus moviments de rotació i trasllació.

El fet que els globus terraqüis incorporin els meridians i paral·lels permet ubicar qualsevol punt del planeta a partir de les seves coordenades.

Necesssitat universal, pràctiques socials

Tal com indica Josep Maria Rabella (UB, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013) “tenint en compte que la cultura clàssica grega havia ja assumit plenament l’esfericitat de la Terra, resulta altament probable l’existència de molts globus antics”, com per exemple el globus de Crates de Mal·los (-150 aC). Aquesta necessitat universal de cartografiar tridimensionalment el planeta transcorreix paral·lela als diferents descobriments dels seus territoris.

D’aquesta forma el globus terraqüi considerat més antic (1492) conservat al museu de Nuremberg encara no contempla la representació d’Amèrica, descoberta pocs anys després.

Durant el Renaixement, els globus, associats a la descoberta i conquesta de nous territoris van ser objectes de gran prestigi i autoritat destinats a científics, mandataris i nobles.

En l’actualitat els globus terraqüis –tot i el protagonisme d’aplicacions com Google maps en la descoberta del planeta- continúen sent popular i són fabricats industrialment en grans sèries amb materials plàstics, fins i tot inflables –com és el cas de la meva bola del món- , amb finalitats escolars, didàctiques o decoratives.

Dimensions culturals i funcions simbòliques

La capacitat d’identificar l’objecte globus terraqüi amb allò que representa -el planeta Terra- li atorga una dimensió cultural que molt sovint incorpora funcions simbòliques.

La conquesta del coneixement queda palesa en els globus terraqüis construïts per cartògrafs musulmans durant l’edat d’or de l’islam -segle IX, califa abbasí Al-Dt.’mun- o segles després, l’any 1507 quan Martin Waldseemüller va incorporar per primer cop el continent americà.

En segles posteriors els globus es van construir com objectes destinats a l’aristocràcia i al clergat, o en miniatura com a objectes de viatge. Generalment anaven acompanyats de globus celestes, representant les constel·lacions, i ja en el segle XVIII i XIX, amb planetaris i esferes armil·lars amb fins didàctics simulant el moviment dels planetes al voltant del sol.

Aquesta conquesta del coneixement anava molt sovint lligada al poder i l’autoritat. El cartògraf venecià Vincenzo Coronelli (1650 – 1718) va construir una parella d’enormes globus de quatre metres de diàmetre, terrestre i celeste per Lluís XIV, el rei Sol, i el seu èxit va ser tal que va rebre una pluja de peticions addicionals de globus.

La càrrega simbólica del poder i autoritat es vincula a la seva vegada a la conquesta física dels territoris representats tant en els mapes com en els globus terraqüis. D’aquesta forma els globus terraqüis podien representar simbòlicament l’opulència dels Imperis on mai es posava el sol –l’Imperi espanyol , segles XVI i XVII o l’Imperi Britànic –segles XIX i XX-.

Charles Chaplin va ser capaç d’optimitzar aquesta càrrega simbólica del globus terraqüis –en versió inflable com la meva bola del món- a la seva obra mestra El Gran Dictador (1940).

 

Disseny i antropologia, cultura

L’associació del globus terraqui amb el conceptes Terra, ésser humà i Humanitat ha fet que aquest objecte i la seva representació gràfica s’hagin fet servir per simbolitzar la sostenibilitat del planeta i la millora social dels seus habitants.

En aquest sentit entitats institucionals com l’ONU i Unicef l’han fet servir des del seu naixement. Altres entiats no governamentals com Greenpeace o el moviment Fridays for future també l’han incorporat a les seves campanyes gràfiques.

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia / Webgrafia

Harris, M. (2013) ¿Por qué nada funciona?: antropología de la vida cotidiana. Barcelona, Alianza Editorial

Díaz de Rada, A. (2010) Cultura, antropología y otras tonterías. Madrid, Trott

Ruiz ,L., id.real, La antropologia del diseño y e melocotón jugoso, recuperat el 21.02.2021 de https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Rabella, J.M. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Globus terraqüi, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Globus-terraquei

Globe Museum, All about the Globe, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.onb.ac.at/en/museums/globe-museum